Simó del desert
Simó del desert què fas aquí, tant sol,
plantat dalt d'una columna de pedra i cartró?
Ta mare està patint,
pensant en tu no pot dormir a les nits.
Simó, campió, deixa-ho estar, ja n'hi ha prou,
no arribaràs al cel ni en deu mil milions d'anys.
La gent et fa costat,
et porten de beure i de menjar.
Però ni n'hi ha prou amb voler-no, no,
tant de bo així pugués ser,
l'infern és ple de bones intencions
i el cel d'avions de paper.
La mà d'un mutilat que tu has guarit, tot pregant,
el primer que farà serà pegar el seu propi infant
i un nan escarranxat
muny les mamelles del bestiar.
Compte amb el dimoni que ja ve per allà baix,
et parlarà a l'orella i et lleparà la carn.
Té formes sensuals,
tu t'hi resistiràs fins al final.
