Sí, sóc de Paris

Núria Feliu

Quan, per tot,
a cada cosa hi saps posar un amor
i amb ulls alegres saps anar trobant
el goig de cada instant,
com jo.
I, com jo,
has flirtejat, pensant que tot és bo,
i un barri antic, que han dit que és vell i fosc,
el trobes lluminós...
Quan un, si vol, fins pot
parlar com es parla amb argot
d'on és? Digueu! De Paris
Noi, tot ho endevineu!
Sí, sóc de Paris!
Sí, jo sóc feliç!
I conec els barris, els estimo tant
que els veig encara amb ulls d'infant.
Són els vells carrers
els que estimo més.
Quan vaig per Montmatre doblement jo visc.
No ho dubteu pas. Sóc de Paris!
Mai ningú
coneixerà Paris com jo. Segur!
De dia, sé que tot el què és més bonic,
i el què és més divertit,
de nit.
I vostè,
que de Paris em diu que no en sap res,
si vol, el porto després a Pigalle,
segur que no hi pren mal!
Conec el bons indrets
i els més amagats cabarets.
Primer Paris,
després el paradis.
Sí, sóc de Paris!
Sí, jo sóc feliç!