Si sóc jo
la pluja no vol parar i esborra el meu camí,
si sabés cap a on anar no et faria patir.
busco i no trobo res, és l'aigua bruta dels malsons,
si pogués saber d'on vens et buscaria a un altre lloc.
seria un bon començament, caic a terra cada cop,
sembla que estic perdent el temps, diga'm si encara faig goig,
fora diu que ja fa bo, però dins meu s'ha fet de nit,
ja fa tant temps que tinc por que ja no sé distingir.
si sóc jo el que està perdent el nord,
la foscor no em deixa saber qui sóc,
fes-me fort i dóna'm un bon motiu
per voler llevar-me demà al matí.
el bon temps ja ha tornat i a fora la neu es fon,
però jo tinc el cor glaçat tancat dins del meu món.
ja no hi ha vent ni fa fred i dins meu bufen turments,
quan tu em deies: "sigues fort" perdies el temps.
i ara tot és molt més fosc, la lluna negra és allà dalt,
i sento en algun lloc que algú em diu que estic malalt.
ja sé que voleu saber què és el que em passa pel cap,
tant de bo pogués riure'm del meu passat.
i no sé, no sé, no, si sóc jo,
el que està perdent el nord, ?
avui has vingut, no has parlat de res d'ahir,
i has estat escoltant-me a mi.
m'has sentit, he pogut parlar de tot
sense dir ni tan sols un mot.
surt el sol i noto l'escalfor,
això és nou, ja em sento millor.
ara fa fred, és un dia nou per mi,
ho reconec, ets un bon amic.
(2)
