Si te'n vas (l'emigrant)

Carles Enguix

Si te'n vas
del nostre pobre món
deixa'm només la il·lusió
dels teus ulls enamorats del mar,
del teus ulls captivats.

Dóna'm l'últim bes
en el nostre carrer
que junts estimàrem de nits,
i no t'oblides
la maleta dels records;
del meu cos abraçat al teu cos.

Ja arriba amb el temps la distància
que ens hem resignat
a acceptar,
ja han engegat la maquinària
que als dos ens separarà.

Quan arribes al teu nou país
besa la terra que t'acollirà,
però no oblides que jo t'espere ací
junt a la gent que sempre t'ha
estimat.

Que en el teu caminar
no perdes el sentit
del camí per on has de tornar
i a la persona estranya
que coneixeràs
parla-li del nostre país.

Digues-li que som com la rosella
que desafia el blat
i com el peix que esquiva el cruel
ham
segur de la seua llibertat.