Si tornaves...

Bitayna

Un dia vas deixar-nos,
els teus cabells tots blancs
la melodia als llavis
la guitarra a les mans.
Te'n vas anar amb recança
cap un incert cel clar
com aquella gavina
que mai no ha de tornar.

Per tu les orenetes
van oferir llurs cants
i l'esclat de les ones
el seu fràgil compàs
per que les teves notes
ens fessin aixecar
del negre d'una guerra
al roig d'un sol llevant.

I si algun dia tornaves
no trobaries, doncs,
res més que l'ombra mansa
d'un pi dalt del padró.
I anem perdent les barques
les últimes del port
i el mariner no canta
com cantava llavors.

Ha mort la vinya verda
que vorejava el mar
les platges dels teus somnis
fets d'algues i coral.
Només la pau d'uns nínxols
d'un cementiri blanc
ens duu regust de poble
ens duu regust d'abans.