Si tu somrius
Quan sens ha acabat la sort
tornem a trepitjar el terra
i em plantejo si la recompensa val l'esforç
de fer aquest camí
ple d'obstacles i de pols
i d'on no sembla, d'on no sembla
que divisi mai el port
Reconec que ha sigut difícil mantenir-me viu
entre aquests dos mons
les ganes de marxar-hi
i no tornar mai més s'esvaeixen amb el pas del temps
Però quan tomba la nit
i veig les cares de la gent emocionar-se
i transmetre aquest sentiment
que no ens queda res per fer
si tu somrius i et faig somiar
que el món és teu
Que aquest camí tot ple d'esculls
és un joc tan dolç
que el fem a gust i sense por
tot temptant la sort
que no ens queda res per fer
si tu somrius i jo també
el món és teu
Rodejat de comentaris d'inseguretat
he triat un camí difícil
amb la por de caminar
i no anar més enllà
Quantes paraules hem deixat enrere
brots d'eufòria encara tendra
que esperen en va la glòria d'un temps
en el que no podem confiar
Però quan tomba la nit
i veig les cares de la gent emocionar-se
i transmetre aquest sentiment
que no ens queda res per fer
si tu somrius i et faig somiar
que el món és teu
Que aquest camí tot ple d'esculls
és un joc tan dolç
que el fem a gust i sense por
tot temptant la sort
que no ens queda res per fer
si tu somrius i jo també
el món és teu
Quan se'ns ha acabat la sort,
ja sense avançar
quanta nirma viu entre aquests dos mons, cara tendra.
