Six days a week
La veïna ha decidit penjar els quadres un diumenge,
i la broca ha foradat la paret i el meu cervell,
no sé si és la ressaca, o és que m'estic fent vell.
Algú entra, em fot un crit i aixeca la persiana,
i la llum del sol em desfà com un vampir,
que el Senyor ja ho deia; que el diumenge és per dormir.
Els Beatles ens enganyaven,
perdó però és així,
perquè les meves setmanes,
tenen sis dies i no vuit.
Crec que el cos no aguanta,
començo a sentir veus,
em sembla que m'espanta...
Els llençols, són un pop que m'atrapa i m'arrossega,
cap al fons, d'aquesta selva que és l'habitació,
no sé que vaig fer ahir, però segur que res de bo.
Aixecar-te i veure que encara no coordines,
no hi ets tot, i sembla que t'hagin posseït,
avui sembla impossible fer algu de profit.
Crec que el cos no aguanta,
començo a sentir veus,
em sembla que m'espanta,
començo a sentir veus.
