Sobre l'herba (Lizzie)
Lentament passen els dies,
lentament passen les hores
hores de vida tan buides
dies que són hores mortes.
Ajaguda sobre l'herba
que m'acull i m'acarona
arriba l'ombra del vespre
i l'ànima se m'hi enfonsa.
El silenci que m'espera
surt de la teva mirada;
quan agafi la drecera
ja no hi haurà més paraules.
La buidor que m'acompanya
és tot el que necessito.
La meva vida era estranya;
damunt l'herba somnio.
Autor(es): Névoa,Joaquim Campos
