Socarrat

Ovidi Twins

Com quan s'ha acabat l'arròs esta història tindrà fi, sentireu l'última nota, l'eco de l'últim xiulit. Els músics il·luminats, mestres de la seua escola, la carassa es trauran per a tornar a la cova.
Socarrat! Arròs negre apegat al fons de la paella. Mascarat! Les mans negres, t'has tacat, i escampes la sutja. Tros de sèpia retallat enganxat a la forqueta; quan ja l'hages mastegat, glop de vi pa la goleta. La llengua un escarabat, que fa bola i després traga. All-i-oli pa sucar, va valent! L'alé et brama...
No és precís que ens recordeu, quan passem a millor vida. Compartírem bons moments, fets de casolana alquímia. Mosatros s'aconformem si passant el motxo un dia, vos ve en gana i xiuleu la nostra millor melodia.
Socarrat! Arròs negre apegat...