Sóc d'aquí baix
I quan vaig a Barcelona tot el món em diu
que sóc de terra plana que jo sóc d'aigua de riu
no si és per no parlar, no si és per no menjar per
raro que pareix tot el món em reconeix.
Hi ha un mono al de Sagasta a la punta d'un pal
i les dones lo critiquen perquè diuen que fa mal
tenim lo pont dels moros que és una obra excepcional
aprop de la carretera al costat del canal.
Sóc, sóc, sóc, sóc d'aquí baix,
sóc, sóc, sóc, sóc d'aquí baix.
I a les festes del poble tot lo món va llançat
la gent se'n va a la disco van al bou capllançat
nos piquen les butxaques i rasquem més del normal
però al final de mes no nos arriba lo jornal.
I anant per la Graupera en busca de los Hortets
anava tan llançat que em van parar els urbanets
no em denuncies per favor li vaig dir jo de tot cor
però com no em va fer cas vaig engegar
i vaig donar gas.
Les terres d'aquí baix són molt reconegudes
ho són pels arrossars també per les angules
qui ho hauria de dir que jo havia de nàixer aquí més
gran jo que mon pare més xulo que un got de vi.
I ara los Europeus nos volen colonitzar
i se pensen que són los amos del carxofar
l'arrós volen llevar, la gent de què viurà
natros no pararem hasta que los farem callar...
Autor(es): Desiguals
