Sóc un típic noi
Sóc un típic noi, ben català,
d'una molt típica ciutat.
Quan va ser el temps d'anar a servir
tot això és el que vaig dir:
—Ai, ai, ai, ai!
Sóc qui sóc, i haig de practicar
la guitarra, no pas el fusell.
Deixi'm, doncs, cantar-li les veritats
del perquè no puc fer el servei.
Sérgent Pérez, guaiti: sóc molt prim.
No em podrà pas aprofitar.
Tinc la columna desviada del tot,
faig els ulls com un mussol.
Sóc miop del tot, ulleres cul-de-sifó,
tremolo tot, em suen les mans.
De tant en tant tinc un soplo al cor,
taquicàrdia i palpitacions.
No tinc pas bona circulació,
les varices són el meu corcó.
I m'han de fer tres massatges al dia
per arranjar la situació.
Tinc un ronyó que sembla Montserrat
de tantes pedres com hi tinc a dins.
L'altre sí, l'altre em funciona bé,
tot i que pixo fora de tinter.
M'agrada dormir, i és com s'hi m'hagués picat
a la selva una mosca tsé-tsé.
M'espanta l'alçada, no sé pas nedar,
i vaig coix també d'un peu.
Sergent; pensi que no m'agrada el dolç,
sóc diabètic, potser potencial.
No suporto les truites ni els ous,
seré hepatític al final?
Ja ho veu, Pérez: estic molt fotut.
Realment no sé si viuré.
Faci'm els ulls grossos, compadeixi's de mi,
potser així em recuperaré.
…però si convé tinc trombosi cerebral,
si convé bronquitis aguda,
paraplèxia, càncer, sida descomunal,
el que em digui, allò tindré.
I és que agafo el grip amb facilitat,
tinc els peus com un elefant.
No m'arribo de mans als talons
i ben just fins als genolls.
Sergent; pensi en la meva carrera.
No sóc ruc, d'estudis en tinc.
Estudio i treballo entusiàsticament
en el Plan de Defensa Nacional.
Quan em trobi l'enemic al davant
segur que faré un esternut.
Jo crec que si algú no pot pas ser soldat,
cregui'm, Pérez, aquest sóc jo.
Si mai arriba un dia, potser no gaire llunyà,
que les guerres puguem jubilar,
cregueu-me tots i estigueu-ne segurs
que seré un xicot ben sa.
No ens caldran excuses de mal pagador,
no ens caldrà haver de desfilar.
Vostè i jo, sergent Pérez, agafats de la mà
a duet podrem cantar…
Tara rarara…
