Sola
Diuen que la seva mirada és freda com el glaç
quan els seus ulls et miren
Però hi ha qui diu també
que és ben capaç
de fondre el gel si encens el seu desig
a qui la pren
I a poc a poc anar perdent la timidessa
que duu dins seu, que no la deixa ser qui és
Deixa de plorar
el temps curará
les ferides que t’han fet tant de mal
El conte diu que va neixer
per trobar a qui estimar perque sola no, no en sap estar
Tan sols tu ets qui marca el teu propi camí
Un camí ple d ́esperança
deixa ́m ser l ́ombra que t ́abraçi de nit
