Sola
Si no em mires amb tendresa
se'm fa gran aquesta casa
l'escalfor que abans tenia
va marxar d'aquí un mal dia
Recordant cada abraçada
d'una historia ja passada
Oh no, no
I ara em sento tan ferida
dintre d'un llit tan buit de vida
i somio amb els teus llavis
que m'envolten de paraules
Dibuixant la teva cara
vaig esborrar-la del que ens separa
Oh no...
Sola perquè l'amor
és el foc que avui em crema per dintre
Sola perquè no sé si sabràs
que te'n vas i jo em sento
Sola perquè no se que fer
sinó puc oblidar-te
Sola aquest món és com una mentida
No sé qui sóc si el meu cor no t'oblida
I l'orgull no surt a compte
tanta soledat m'espanta
ni missatges ni trucades
només nits desesperades
Per què marxes em pregunto
i no trobo la resposta
Oh no, no
I la lluna és lluna plena
si la mires sense pena
era neta y era clara
i avui plora apagada
La meva ànima amagada
ja no troba la sortida
Oh no, no
Sola perquè l'amor
és el foc que avui em crema per dintre
Sola perquè no sé si sabràs
que te'n vas i jo em sento
Sola perquè no se que fer
sinó puc oblidar-te
Sola aquest món és com una mentida
No sé qui sóc si el meu cor no t'oblida
Sola perquè l'amor
és el foc que avui em crema per dintre
Sola perquè no sé si sabràs
que te'n vas i jo em sento
Sola perquè no se que fer
sinó puc oblidar-te
Sola aquest món és com una mentida
No sé qui sóc si el meu cor no t'oblida...
Uuh, uuh...
Sola, sola
Sola aquest món és com una mentida
No sé qui sóc si el meu cor no t'oblida...
Uuuuuuh... uuuuuh...
Uuuuh-uuuuh-uuuuuuh...
Autor(es): Daniel Andrea/ Jacobo Calderón
