Sol de l'Orient
Passa el temps,
però encara sóc aquell nen rebel
que somniava pintar amb aquarel·les el cel, i sé
que la lluna em despulla com els arbres a l’hivern.
Vine amb mi, vine amb mi,
avui serem herois anònims del present.
Passa el temps,
no oblido els somriures, tots aquells moments.
Quan no hi ets, jo no hi sóc,
perdo el nord poc a poc.
Fuig la sort del meu costat.
Passa el temps
i seguim fidels a la nostra gent.
No oblidem les arrels,
d’on venim i on anem,
el futur és el present.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT.
SEGUINT LA BRÚIXOLA DEL TEMPS,
LES NOSTRES ÀNIMES NÒMADES VIATGEN AMB EL VENT.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT,
UN ALTRE DIA MÉS.
Passa el temps,
un instant efímer amb tu pot ser etern.
Quan no hi ets, jo no hi sóc,
perdo el nord poc a poc,
fuig la sort del meu costat.
Pàgines en blanc,
rius de tinta a la meva sang.
Ràfegues de vent
aviven les flames de l’avern.
Dóna’m la mà,
segueix el meu pas,
ballem aquest ritme seguint el compàs.
Respirem l’aire,
no esperem pas,
em jugo la vida al teu costat.
Passa el temps,
desafiem les lleis de l’univers.
Dóna’m la mà,
segueix el meu pas,
ballem aquest ritme seguint el compàs.
Respirem l’aire,
no esperem pas,
em jugo la vida al teu costat. (2x)
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT.
SEGUINT LA BRÚIXOLA DEL TEMPS,
LES NOSTRES ÀNIMES NÒMADES VIATGEN AMB EL VENT.
BUSQUEM L’OASI EN EL DESERT,
TORNAREM A NÉIXER COM EL SOL DE L’ORIENT,
UN ALTRE DIA MÉS. (2x)
Autor(es): Atzagaia
