Sol solet
Aquesta nit igual que ahir
el nostre sol ha marxat fugint
és tant difícil ser feliç.
Raig de llum dins d'un espill
s'hi reflexa un rellotge adormit
tant de bo estiguessis aquí.....
T'he sentit mil cops cridar,
ja no et deixes acariciar,
dibuixes records al teu voltant.
La teva lluna està plorant
gelat el cos, gelades les mans
i el teus llavis diuen xiulant....
Sol solet no em vinguis a veure,
sol solet no em vinguis a veure,
sol solet no em vinguis a veure,
que jo vull tenir fred.
Que de presa gira el món,
busco el lloc s'acaba tot,
on el mar s'ajunta amb l'horitzó.
Damunt la teva veu vaig viatjar,
damunt el teu cos vaig volar
i els teus llavis qui sap on estaran.
Els teus ullets d'aigua salada
mar bressol dels teus pirates
que no tornaran mai més a casa....
I el sol passeja damunt les ciutats
el vent bufarà més fort que mai
la lluna enfadada ens gira la cara.
Sol solet no em vinguis a veure,
sol solet no em vinguis a veure,
sol solet no em vinguis a veure,
que jo vull tenir fred.
He vist un riu valent
on només hi brolla sang.
Per les nostres venes corre vinagre.
Autor(es): Quim Benavent
