Sols tu i jo
El tren t’allunya de mi
i sol em quede a l’estació
mentrestant la nit enterboleix
el nostre amor
tendre i preciós.
La lluna ens ajudarà
a véncer tota la tristor
i una llum enllà s’encendrà
en el record
contra el plor.
Ara és l’hora de tancar els ulls,
de somiar que res no ha canviat.
Ara és l’hora de tancar els ulls,
de somiar amb la vida
que ens uneix en el temps
que ens regala eixa llum
tresor teu i meu.
L’encant d’aquesta ciutat
s’extingirà en lamentacions
i els ocells, els gossos i els gats
enyoraran el teu bell nom.
El bes del teu trist adéu
el retindré en el meu cor,
i amagat, ben dins, en el pensament
sols el teu cos,
desig d’amor.
Per tot el que tu ets
donaria la vida.
Per no perdre mai més
passat i present.
I faria nàixer
de la mar embravida
esteles marines
que creuarien deserts.
Tan sols fes-me un senyal
des d’aquell horitzó llunyà
i el prat ahir trist i assecat
en mil colors esclatarà.
Amor no m’oblides mai
dibuixa’t en la teua ment
el paisatge de la nostra mar,
i enmig els dos,
units, així,
sols tu i jo.
Autor(es): Carles Enguix
