Somniava

Cendraires

Ones em trau la mar
però jo vull flors
amb molts pètals de colors
per fer-ne una garlanda
i coronar-te d'amor

Estels em trau la nit
però jo vull crits
de ferides amb desig.
No. Ja no vull margarides
per desfullar "nos" i "sis".

Ella ja no vol lluna,
margarida fortuna,
ella ja no vol nina
ni papallona en bàbol
perquè ella somnia
com bestia de besos
sent estimada.

Sol em trau el dia nou
però jo vull focs
de cent flames
-blau i roig-
que es vegen des de la lluna
per si alt és el teu vol.

Rialles sent en la foscor
-segur que amants són-
i donaria, segur, tot,
ànima, vers i joia
per ser l'estimada jo.