Somni reflex
Tinc la sensació
que sóc esclau del mar:
el meu mar de dubtes,
de pors i desenganys.
No em cal saber l'adreça,
només em manca el camí
per trobar-me amb la clau del destí.
Em fa massa por
que tu no tinguis mar.
Mar on hi hagi dubtes,
que tot ho tinguis prou clar.
Que jo no et creï incertesa,
Que ja ni et passi pel cap
que jo pugui nedar en el teu mar.
Sol davant el buit mirall,
em pregunto si ja és tard.
Si la història, que mai ha començat,
ha d'acabar per sempre…tan aviat.
Visc emmascarat,
menteixo sense parlar.
T'escric en línies blanques
sobre un paper també blanc.
Tot i que amb tu somio
més nits de les que he somiat,
em faig pols i em rendeixo al meu mar.
Creuo mil carrers,
m'assec a qualsevol banc:
el teu rostre es dibuixa
a cada tros de ciutat.
I mentre l'hora s'acaba,
m'escapo per somiar
que, perdut, vaig pel fons del teu mar.
Sol davant...
Sol davant el trist mirall,
pregunto si encara és tard.
Si la història, que mai voldré acabar,
començarà des d'ara…fora el mar.
