Somriu
Somrius però no t'afecta,
aquest somriure és part de tu
avui no vull cap repte
crec que he nascut per ser feliç
Si mai no he estat subjecte
a cap pressió mental deu ser
que el meu cap no tolera
cap concessió de debilitat
Somriu, el món no està tan perdut
els somnis fan que tu, avui,
aixequis un nou futur.
He vist passar de pressa
tot el meu pas per aquest indret
d'on tothom creu merèixer
un tracte un xic més indulgent
Potser la gent espera
una catifa sota els peus
per no embrutar la sola
d'un pensament tan pobre i gris
Autor(es): David Rosell
