Somrient
En una ràdio vestida de pols,
al fons d'un racó al moble antic
del teu desig, sona una cançó d'amor
canta a les joies que deixares al món
com a penyora,
sense esperar cap recompensa ahí fora
del qui vindria a trucar-te a la porta
del que esperava en girar el cantó dels somnis
del que seria tot en acabar aquell record
del que hi hauria a l'altre costat de la por
somrient, i amb els ulls plens de petjades
vas creixent, als muscles tres mil errades
combatent, la tediesa de vestir-te amb l'orgull
de trobar sempre el futur
en un moment, la mirada encesa en flama defenent
la il·lusió del teu present
Fugint de normes, presons i foc creuat, tan sols armat
amb les cançons que t'han fet caminar
Camins de pols al vol, sense més consol
que tres acords que cantent junts a un temps que va passant.
