Somriures
En les espelmes hi ha el somriure,
en el poema hi ha el record
d'una antiga història: sensacions,
petites peces d'un tresor.
Resta el temps en la memòria.
En un jardí, les emocions
seguint mapes sense direcció.
Olor de les velles passions.
Reforjant la vida es creen noves cançons.
Acollint nous horitzons,
volant entre les veles d'un record,
espurnegen bells acords.
Dos somriures, mil imatges.
Dos somriures, mil colors.
Dos somriures que es dibuixen amb les il·lusions.
Malgrat els sotracs del llarg camí
i ancorats en aquell port,
hem sabut refer el viatge
amb l'essència del que som.
Dos somriures, mil imatges.
Dos somriures, mil colors.
Dos somriures que es dibuixen amb les il·lusions.
Si la vida ens ha volgut treure claror,
sempre hem sabut dir que no.
Hem pogut posar llum en cada racó,
on vivia la foscor.
Dos somriures, mil imatges.
Dos somriures, mil colors.
Dos somriures que es dibuixen amb les il·lusions.
