Sona

Òscar Briz

Sona a pluja, sona a terra
és d'arrel o viatgera
sona a fresca melodia
com el despertar d'un dia

Sona a carrer i a festa
més enllà de la tempesta
de la pólvora que esclata
de la rutina que mata

Sona estranya, força intensa
sona lleugera o ben densa
per l'amor que mou muntanyes
per la soledat immensa

Sona pels éssers lliures
pels somnis impossibles
ressona en el fons abismal
de l'ànima i el cor:

Tristesa, malenconia
nostàlgia del blanc perdut
desig d'allò mai sabut
record de l'heroi caigut

Sona com una promesa
per a fer-te guaitar per la finestra
perquè vull omplir-te d'alegria
sona pel record dolç d'aquell dia:

Tu llegies envoltada en els llençols
la tardor t'acaronava amb daurada llum de sol
"si només som pols" vaig pensar
"que bufe el vent, ara mateix
ara mateix..."