Son d'amor
Quan els sentit quasi no em pertanyien,
la realitat s'escola per l'alè.
Rere el meu got buit de melancolia
acluco l'ull per veure-ho tot més clar.
Més sol que mai, en una sala plena,
s'explica històries d'una altra realitat.
Els sons llunyans a les meves orelles,
jo en sento d'altre però ningú més ho sap.
Quan l'amor com la son s'enfila per l'orella.
Quan l'amor com la son s'enfila quan tu no vols.
No pots fer-te el sord, ja tot es multiplica.
No pots fer-te el sord, ja no pots fer-hi front.
Endormiscat escolto aquella veu,
ve de molt lluny, s'acosta lentament.
Dansa a les fosques, com una intensa flama.
És un somnífer per tots els meus sentits
Tot fent-me el sort l'intento evadir,
però es tant intensa i tant perseverant.
M'embriaga el cos, no hi poso resistència.
M'hi abandono i em deixo seduir.
Quan l'amor com la son s'enfila per l'orella.
Quan l'amor com la son s'enfila quan tu no vols.
No pots fer-te el sord, ja tot es multiplica.
No pots fer-te el sord, ja no pots fer-hi front.
