Sonet desafinat a la guitarra del mestre Bartomeu Calatayud
La prima, la segona, la tercera,
la quarta, la cinquena, la sisena;
sis cordes tens, guitarra, que a balquena
renoven dins l?hivern la primavera.
Poema de sis versos, cadernera
que escampes rius de goig damunt l?arena:
ensenya?m el camí de la carena
on s?amaga la nit i l?alba espera.
Ta veu, suau com un trepig d'aranya,
fou de la meva lira la companya
pel jardí de les muses. (Te'n recordes?).
Perdona'm si t'ofenc, mes jo voldria
que aquest sonet vibràs amb l'harmonia
d?una guitarra de catorze cordes.
