
Són eixes nits
Nits d'amistat, de xala i de bohèmia
fan oblidar algun amarg record,
omplen de goig les venes del més mort
i fan el salt a una improbable abstèmia
Nits de cafè, de fum i de conversa
fan el cervell estranyament bullir,
baten el cor, lluitant per reeixir
i duen pau a |'ànima dispersa.
Nits de gaudir intensament la vida
potser demà tal goig ens fos negat
d'anar pujant graons de llibertat
i de guarir la musa malferida.
Nits de París, València o Barcelona,
no importa el lloc podent-les compartir
amb qualsevol que senta el teu sentir
quan |'esperit en la turmenta trona.
Són eixes nits que, a voltes, ens empenyen
a abandonar, sobtadament, el llit
Són eixes nits que, amb més o menys delit,
ens fan buidar pensades que estrenyen.
| quan sentim claxonejar els cotxes,
esdevinguts els nostres galls urbans,
encara són despertes nostres mans
que, de bell nou, reneguen dels rellotges.
|
Autor(es): Partaka