Sons i paraules

Mireia Vilalta

Xiuxiueges a cau d'orella
Poc crític de la saviesa
i crític per naturalesa

Que intel·ligent és la meva neta
Es diu a sí mateixa
Mentre els fills defalleixen

Catalana, basca i andorrana
i al final és de Breda
Oh quina guerra

Tothom en un sol lloc
Però tampoc hi és
Tampoc hi són

Davant de la llum
Davant de la foscor
Del seu interior

Si vols veure a la persona
Que et canviarà la vida
Mirat al mirall

Va dir la sàbia a la jove
Paraules de vida,
Se les endú el vent

** Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sent en saber el que s'ha dit**

Si no et mous, i no t’agrada el que fas
ja, ja entenc… Em falta un mes i poc quins nèrvis
Truquen…. la noia baixa corrents
No hi he arribat a temps. Qui era? Ningú.

El so de la moneda que cau
i repica a terra
Que fa que tothom miri enrere

Per saber si la veu
Entre milers de passos
Eterns al carrer

** Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sent en saber el que s'ha dit**

** Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sent en saber el que s'ha dit**

** Aquells sons x6