Sorra als ulls
Als ulls li entrava sorra,
els tenia mig tancats,
esquivava tots els balcons per si li queia un test al cap.
Havia sortit de casa,
un dia assolellat,
però no hi havia un ànima,
i la gent on s'ha ficat?
Al carrer no hi estaven,
hi feia tant de vent,
els arbres es torçaven.
Potser el vent s'ha endut la gent...
Autor(es): Albert Aromir
