Sort
No puc evitar veure com tothom
viu pensant només en un petit món.
Aliè de tantes coses que lluny de nosaltres tenen lloc.
On el sol, mai no es pon igual per tots.
On el sol, no brilla igual per molts.
Lluny de tants problemes és fàcil que
pensem que la vida ens tracta per igual,
perduts per qualsevol sorpresa que no és digne de fer-nos pensar
que no hi ha cap solució a l'abast,
que no hi ha cap problema més gran.
Sé que no puc desfer-ho tot
però sé que pot ser molt millor.
Avui respiro i per tant, tinc la sort.
Veiem realitat però no sembla que
serveixi per entendre el grau de força amb el
que es viu a l'extrem on no hi ha cap treva per poder retrobar
solucions, a problemes tan reals
que aquí fan de tot banalitats.
