Sortir gegants

Òscar Briz

No sóc qui
Per a mostrar
Quina senda has d'agafar

Respire el mateix aire i sé
Que només sóc un ésser mortal
També tinc por a fracassar
I amb les paraules no saber expressar bé
Què sent

Però si et puc ajudar
Voldria oferir-te una mà
O una abraçada de tot cor
Com a refugi ancestral
Del fred i la fragilitat
Del fet existencial acumulat

Sí, vull ser l'amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau

Després dels dies simulats
De poses i de vanitats
Més enllà de la persona
Que ens hem hagut d'inventar
Ni màscares ni disfresses valen
Per a enfrontar la humil humanitat

Sí, vull ser l'amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau
I alleugerir la càrrega brutal
Alliberar dimonis engabiats
Emprar-li al temps un moment congelat
Posar llum on hi havia obscuritat
Tallar cadenes I sortir
Sortir gegants