Sortiu a peu

Esquirols

Quan desperteu
d'un cop de llum,
que s'ha filtrat pels finestrons,
que no us deturin càlids llençols,
que sigui fresca l'aigua del pou.

I aquest camí
que feu a peu,
el vostre anhel el faci pla,
i les petjades que deixareu
siguin històries que en el camí escriviu.

Nimfes, guarnint els boscos
us saludaran,
sàtirs amagats, burles us faran,
us envejaran.

Quan escolteu
la pròpia veu,
sigui el silenci generós,
que nos us deturin dubtes i pors,
que en cada feta deixeu llavor.

I el vostre braç
arribi amunt,
per abastar-ne el fruit més alt,
i que blanquegin vostres cabells,
amb la saviesa del camí fet a peu.

Nimfes, guarnint els boscos…

Quan descobriu
que us adormen amb blocs de ciment,
desperteu vostra gent i sortiu a peu.
Si us adoneu
que us adormen i maten els rius,
desperteu vostra gent i somriu a peu.

Quan sapigueu
que us adormen i cremen el bosc,
desperteu vostra gent i sortiu a peu.
Quan descobriu
que us adormen amb càlids sofismes,
crideu vostra gent i sortiu a peu.