Sota els ponts trencats
Sota els ponts trencats
plantarem les nostres roses
i deixarem que l’heura
dissimuli aquest món gris.
Esborrarem el rastre
de les últimes derrotes
i farem d’això un paratge
on es pugui ser feliç.
Venim de les trinxeres, no ho oblidis,
travessant estepes de por i de soledat
Podem donar-nos gràcies
d’estar vius i acompanyar-nos
i seguir a la deriva
i que no ens empassi el mar.
Autor(es): Pep Lladó
