Sota el cel
Sota el cel hi ha una ciutat
i moltes més ciutats més,
que fan diferent el lloc
i el respirar de la gent.
Qui s'ofega per l'asfalt,
qui té mal a algun queixal,
qui viu amb el fum al moll,
qui té l'aigua fins al coll.
Es passa el dia ben sol
com qui dorm sota una col,
veu passar pel seu costat
nens que van atrafegats,
universitaris pets,
dones grans amb el carret,
i urbanos fets per multar
els chassis mal aparcats.
Ell, que el temps deixa passar,
sempre sap on anirà
a buscar cartró de mà
i el vi que sempre duu al cap.
Riu de les autoritats,
que deixant-se raspallar
van a fer que escolten molt,
tot d'intel·lectuals del dol.
Han dictat ordenances
per fer fora qui no té,
l'estat dels propietaris
marca la llei del carrer.
És la caritat dels rics
allò que mai s'estova,
et foten el pèl i el pal
i et deixen en boles.
