Sota el llit
Dono més, dono més voltes, no puc dormir més.
Canta el gall, la nit és fosca, no sé quina hora és.
El món gira sota els meus peus.
Reposant, vénen imatges que em fan sentir viu.
Sento que sota el meu llit hi ha un poema enterrat. I em queda molt temps per somiar.
Al jardí encara és hivern, la nit parpelleja i nosaltres creixem.
Arrels, versos amagats. La poesia floreix en el son del matí,
torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
En el son del matí, torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
Murmurant, parla el poema com un xiuxiueig.
Sota el llit, s’estén per la terra amb els seus filaments.
Ell va creixent i tu el sents.
Al jardí encara és hivern, la nit parpelleja i nosaltres creixem.
Arrels, versos amagats. La poesia floreix en el son del matí,
torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
En el son del matí, torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
Al jardí encara és hivern, la nit parpelleja i nosaltres creixem.
Arrels, versos amagats. La poesia floreix en el son del matí,
torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
En el son del matí, torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
Les poesies creixen en el son.
Les poesies creixen en el son.
Les poesies creixen en el son.
Al jardí encara és hivern, la nit parpelleja i nosaltres creixem.
Arrels, versos amagats. La poesia floreix en el son del matí,
torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
En el son del matí, torna-te’n a dormir, creixen de sota el teu llit.
