Sota la pell

Gerard Quintana

Puja el cel, despulla el blau,
mira la llum com va caient.
Sota la pell,
el teu somriure enrampa,
dins dels teus ulls vull perdre'm.
No vull tornar més,
fa massa fred,
podria ser tan fàcil si tu vols,
podria ser senzill, només amor.
Podríem ser un de sol però ser tots dos,
al mateix temps.
Obrint de bat a bat el cor,
lliga'm amb un son ben dolç,
abriga't fort amb el meu cos,
la nit s'encén,
un mar profund m'abraça,
la teva pell és el meu cel.
Jo el sol rogent,
de mitjanit.
Podríem ser tan fràgils sense amor,
podríem ser dos nàufrags en un got.
Podríem ser tots dos però ser tu i jo,
al mateix temps.
Vivint només una il·lusió,
diga'm tots els teus secrets,
i els misteris de l'univers.
Te'ls guardaré.
Diga'm com tornar a casa,
dóna'm la clau que he estat buscant,
tot aquest temps,
diga'm on ets,
podria ser tan màgic si tu vols,
podria ser el destí vessant tresors,
podríem ser tu i jo però ser un de sol,
al mateix temps,
obrint de bat a bat el món,
sense cap por,
com un transparent mirall de foc,
sense dolor,
un camí que sempre et du a algun lloc,
un mar d'amor,
una flor que s'obre a poc a poc.
Potser només una il-lusió.