Sota un cirerer florit
Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles. S
sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.
Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.
I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.
Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles. S
sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.
Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.
Dius que és un somni,
només un somni,
pobra infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.
Autor(es): Joan Manuel Serrat
