Sota un mateix cel
Aquesta taca bruna
que embruta el cor de la gent
d'un cop s'esborrava
si fera comú el que sent.
Treu aquesta solitud
a passejar i morir al carrer,
recolza't en mà companya,
tots vivim sota un mateix cel.
A l'altra banda de la història
hi ha un poble que resisteix
enyors, vetllades amenaces,
ombres d'un futur incert.
Lladres que mai tenen prou,
plens d'enveja i arrogància
viuran sempre amb la temor,
quan cremarà la seva falla?
Si tu saberes
la força que tens
els murs serien de fum
i les reixes de paper.
Farem tots una foguera
i a les cendres plantarem
llavors que enramen besos
a clarianes i núvols oberts.
A l'altra banda de la història
hi ha un poble que resisteix,
enyors, vetllades amenaces,
ombres d'un futur incert.
Lladres que mai en tenen prou,
plens d'enveja i arrogància
viuran sempre amb la temor,
quan cremarà la seva falla?
