Sovint amics m'he preguntat
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè hi ha al món tanta amargor,
tanta misèria i tant dolor.
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè als negres s'ha negat
el dret a viure amb dignitat.
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè als cadells pel seu mal fat,
a cops de peu s'ha maltractat
sense pietat.
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè tractem amb crueltat
l'infant que fou, tot just nou nat, abandonat.
Bé, caldrà pensar-hi, en veritat!
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè les roses en ple esclat,
són arrencades d'un grapat,
perquè vells sabres han tallat
que durant anys ens han donat,
ombra amorosa i sopluig grat.
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè si els pobles s'han armat
sempre matant han acabat, la veritat,
perquè amb tant poca caritat
sovint tractem al malaurat
i mai de cor no ens hem posat al seu costat.
Fa pensar que tot és capgirat!
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè mig món viu afamat,
i l'altre mig mor empatxat.
Sovint, amics, m'he preguntat
perquè tants cops s'ha separat
aquells qui a l'últim s'han trobat.
Sovint, amics, m'he preguntat
com tants milions s'han malversat
per tenir el món esclavitzat i dominat,
i d'altra banda s'ha oblidat
de compartir l'amor dona
per qui amb la vida ha rescatat la humanitat.
Prou caldrà pagar-ho més tard!
Autor(es): Fernand Bonifay,Bobbejaan Schoepen
