Striptease
Crec que no és possible aquesta història
Quan observo el teu bell cos ballant
Incitant al públic que et devora
Pell de purpurina i de brillants.
Cada moviment, més atractiva
Cada somriure teu, més excitant
Ets una bellesa inaccessible
Desig de solitaris i d'amants.
Jo sé tot el que guardes amagat
Darrera cada gra de purpurina
Són llàgrimes amargues els brillants
Que abracen el teu cos de ballarina.
Deixes la tristesa al camerino
A casa teva hi viu la soledat
Que amb les seves mans fredes espera
Tornar a abraçar el teu cos cansat
Autor(es): Montserrat Domènech,Anton Bohigas