Sud enllà
Viatjar enllà
per veure albatros,
contemplar a les nits
la creu del sud.
Navegar per mars
d’aigües clares,
caminar per illes
de sorra i llum.
Conèixer gent
de cor alegre,
beure una beguda
buida d’enuig.
Trobar paraules
que omplin versos,
escriure amb lletra
on hi bategui el cor.
No vull viure digital,
no vull viure dins d’un ipad,
vull viure un somni real
estirat sobre una hamaca.
Pujar al volcà
enllà de l’horitzó,
dibuixar el paisatge
en paper carbó.
No sentir-me pobre
perquè no sóc ric,
tenir el que necessito
i seguir el camí.
Trobar les respostes
en un posta de sol,
sota una palmera
i una copa de rom.
Viure en una cabana
com la de Crusoe,
ser el teu divendres
i compartir l’amor.
No vull viure digital,
no vull viure dins d’un ipad,
vull viure un somni real
estirat sobre una hamaca.
Ballar amb el ritme
d’un steeldrum,
abraçada amb tu
i perdre el nord.
Oblidar el passat
descuidar el futur,
viure el present
i trencar el mur.
Cantar una cançó
vora de la mar,
beure caipirinya
amb tu al meu costat.
I a la posta de sol
d’un dia màgic,
somiar-me ric,
desconnectat de tot.
No vull viure digital,
no vull viure dins d’un ipad,
vull viure un somni real
estirat sobre una hamaca.
Autor(es): Josep Rodríguez
