Suïcidi col·lectiu

Marc Ràmia

Estimada meva ja no puc més
Fa massa temps que dura això i vull acabar-ho ja
Va començar com un joc però amb els anys ha anat a més
No hauria d'haver passat mai, carinyo t'estic enganyant

Ella era una nena però em donava escalfor
En aquelles nits tant fredes de lluna plena de tardor
L'hotel el nostre refugi on restàvem amagats
Fins i tot a casa nostra hi va caure algun clau

(Naranana) Vull deixar-ho tot clar
(Naranana) Aquest joc s'ha acabat
(Naranana) T'estimo de veritat
(Naranana) No em mereixo viure

Hola vida no m'ho has dit però ho sé fa temps
Que tu m'enganyaves però ja no aguanto més
Jo era feliç al teu costat creia que tu també
Què t'he fet jo per merèixer aquest càstig tan cruel?
Pensava que amb el temps s'aniria acabant
I tornaríem tots dos a estimar-nos com abans
Masses nits m'has deixat sola més mentides no pots dir
Jo només desitjo que amb ella siguis feliç

(Naranana) Ja no puc fer-hi res
(Naranana) He pres la decisió
(Naranana) T'estimo de veritat
(Naranana) La vida és una merda

(Naranana) Vull deixar-ho tot clar
(Naranana) Ja no puc fer-hi res
(Naranana) Aquest joc s'ha acabat
(Naranana) He pres la decisió
(Naranana) T'estimo de veritat
(Naranana) T'estimo de veritat
(Naranana) No em mereixo viure
(Naranana) La vida és una merda