Supera el col·lapse
Això acaba aquí,
s’enfonsa el terra als meus peus.
No es refreda el que tinc dins,
més temps passa, tot més dur.
No guanyarem mai aquesta lluita,
fa molt temps que l’hem perdut.
L’odi sempre em porta aquí,
no és el que volia per a tu.
No ho esperava però ha arrasat
amb tot el que havíem sigut junts.
Això acaba aquí,
s’enfonsa el terra als meus peus.
Una sala de verí, l’omplíem,
ho portàvem lluny.
Aferrats en aquest terra,
tant de temps com hem pogut.
Quants cops més s’haurà de dir?
Sentenciem un record pur.
Volíem portar-lo a l’infinit.
Era el que ens movia.
Potser els ulls se’ns obriran
per a contemplar com esclata
el mur de força i ira.
Seria l’última vegada per a protestar
i deixar-ho enterrat a sota el mar.
