El Blüe

Superhero


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Desafía el plan,
No importa el qué-dirán
A tu lado están,
Aunque no lo entenderán
Tú eres especial...
Vence a tú rival,
Lucha hasta el final
Entre el bien y el mal...

Me dóna igual cóm vol vore'm la gent, si creuen que els defenc,
Actue i desapareixc deixant el meu símbol al vent...
No sóc un xic corrent, més bé a contracorrent
Encara que m'esforce en paréixer lo que no senc,
Ja no sóc innocent, he oblidat ja qui era...
Els meus sentits s'apoderaren del meu jo i va despertar la fera,
Trencant la barrera que separa i impera,
Els pocs amics que tinc ignoren ma furia sancera,
I dóna igual! No sóc l'amenaça que insinua la premsa...
Pensa, sóc massa poc pa' esta ciutat inmensa,
I tensa, on policies i polítics en massa,
Se "corrompixen" i dixen que la injustícia vença...
Fent sang no oblide fets traumàtics de ma infància,
La gràcia està en que permaneixeran com a influència...
No accepte la violència, encara que a voltes és necessària
Sempre i quan complemente conciència...
Lluite perque al teu voltant lluixca la llum,
Pero per desgràcia això encara mos pilla molt lluny...
L'esperança és un càstic que m'enfortix l'ànima,
Pero es disipa en tant de fum...

No sóc cap superhero d'uniforme i capa,
No tinc cars aparells ni molt de múscul, pero...
Faré de tú un minúscul vil·là amb sang d'orchata
Odie lo que sóc pero no vullc dixar de ser-ho...
Cànvie de vinyeta, no tinc meta real,
Tocar-li la careta a les forces del mal...
Fama?? Vaig deixant-la arrere mentres xafe el pedal,
L'únic que m'importa és ser l'heroi de ma germana,
I viure, al marge de la teua llei, no sóc invencible -
Somie abandonar açò i tornar a ser lliure,
Pero és impossible, per més que escale el mur que porte dins,
I siga dur, l'elixir siga pur...
No toleraré un abús, no fugiré del perill,
Sóc l'amo del meu destí, em coneixen com "El Blüe"...
Podria cantar perfectament davant de mils,
Pero me fique nerviós quan parle amb tú.

Seguixc sent el solitari freak que vas conéixer...
Deu ser que el poder que duc a dins no em deixa créixer,
He trencat qualsevol nuc que porte i ni així encaixe,
Ja no crec en sort, ni en Superman, ni en mí mateix, per-
Moltes promeses que puga fer-te, no sóc cap Tony Stark eh?
Ni cap Llanterna Verda per convéncer't...
Només aquell que va intentar evitar el desastre,
I es va fer invisible davant vostre...
Ja he fet front a Jokers i Green Goblins, sense véncer...
Pense que el poder que porte dins no el vaig meréixer...
He fet mal a qui més vullc, he mort i he de renàixer,
No he salvat el món, ni a Mary Jane, ni a mí mateix, per-
dó per tants errors que vaig cometre, no sóc cap Peter Parker,
Ni Bruce Wayne ha pogut fer-me de mestre...
Admire aquells que no baixen el cap en este empastre, 
Anònims superhero's defenent lo nostre, -sempre-


Autor(es): Alfons P. Daràs