Superheroi

Manel Romero

Deixes un rastre que perdura eternament, difícil d'oblidar.
Quan marxes tots diuen que t'han vist actuar mentre salves la ciutat

A casa, quan de nou la màscara ha caigut, la capa perd color.
Menties dient que els teus poders et fan feliç, només et feien oblidar.

I al llit somies que camines pel carrer com sí fan ells.
Vols ser anònim.
Vols sentir el dolor que ens fa humans
quan ens fem mal sense pietat.
Vols claudicar.

T'espantes quan mires el nostre interior, no entens el que hi veus.
Per tu les coses són tan clares i evidents. Som difícils d'explicar

Fa massa temps que fas fora d'aquí els malvats,
els monstres que hem creat.
La teva kriptonita són els sentiments que entre tots t'hem provocat.

I al llit somies que camines pel carrer com bé fan ells..
Vols ser anònim.
Vols sentir el dolor que ens fa humans
quan ens fem mal sense pietat.
Vols claudicar.

Deixaries tot per veure amb els nostres ulls, per no poder volar.
No ser tan llest, renunciar a ser forçut i que t'avancés la llum.

I al llit somies que camines pel carrer amb els teus peus.
Vols ser anònim.
Vols sentir el dolor que ens fa humans
quan ens fem mal sense pietat.
Vols claudicar.
Vols claudicar.

Quedarem orfes d'herois com tu, ho tenim merescut.
Som els únics dolents que t'han vençut.