Svalbard

Pere Vilanova

Tu veus el futur
i els teus amics també
però crec que no heu previst
un gir argumental.

En la transició entre escenes
el meu fotograma és fosc
i no hi ha cap relleu
perquè ja no hi sóc.

He marxat cap al Pol Nord,
he marxat cap a Svalbard,
des d'on miro el món tranquil
i espero una oportunitat,

A la ciutat de Longyear,
a casa un escriptor francès
que em parla dels miners
comunistes,
com fantasmes explotats.

I et vaig dir:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
però he tornat a ser el roure
del continent
que emergeix.

I els óssos polars salten,
les guineus ballen pel glaç
i els gegants nevats dels cims
es tornen grisos a l'agost.

A Spitzberguen parlo en rus
amb uns nens ucraïnesos
i un científic polonès
m'ensenya el banc de llavors.

I l'auroa boreal
flameja la capa del sol
mentre la nit s'adorm
i no té por de foscor

I toquen jazz les estrelles
amb un baixista noruec
que tenia un grup de trash
però ho van deixar fa temps
igual que jo.

Quan et vaig dir:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
però he tornat a ser el roure
del continent
que emergeix.

Espero que arribi el moment
en què agafaré el rifle
muntaré el tirineu
i marxaré al cor de l'illa,

Alliberaré els haskis
miraré el cel nocturn
i pensaré en tu

I també en altra gent
que m'ha fet ser com sóc
i en tot el que he perdut
i en el que no veuré

i m'apuntaré el cervell...

I pensaré:
a les mentides els cal públic
i jo sóc impacient,
i he tornat a ser valent
com un roure
del continent
que emergeix.