Tal com una dona
No vagis mirant cap el cel
Si de nit, et sents com indefens
Tos deuen saber, que el mar es tan immens.....
I ella és nua, en mig dels quatre vents
I li brillen....els bucles dels cabells
I es forta.......tal com una dona
Si que ho és!
I fa, l'amor com una dona.........
I pateix! Com sol fer-ho una dona...
Però la nena que és, plora per dins.
La reina Maria, va somrient......
Hauré de veure-la més sovint
Ja ningú pot amagar
El plor que ve de dins
Ella es creu que, ningú por oferir
La mà oberta......l'ànima i l'esperit
I és forta.......tal com una dona
Sí que ho és!
I fa, l'amor com una dona.........
I pateix! Com sol fer-ho una dona...
Però la nena que és, plora per dins.
I la pluja va seguint, mullant tots els camins...
I jo ple de set.................
I ella, indiferent, se'n enreia dels meus somnis
En mig del hivern
A les portes de l'infern! Ja no puc pensar amb la ment!
I ara......tinc de partir.......
Ja no tinc, més raons per ésser aquí!
Ella ve d'un món distant
Com amics podem durar.....
Un mar de dubtes, pedres i entrebancs..
Han fet que, tot s'hagi acabat..................
I és forta.......tal com una dona
Sí que ho és!
I fa, l'amor com una dona.........
I pateix! Com sol fer-ho una dona...
Però la nena que és, plora per dins.
Autor(es): Bob Dylan
