Tan al límit

Berta

Caixes plenes de papers, records d´una vida.
Quadres que no pinten res, que ara ja s´obliden.
Ella seu sota el teló que ha baixat bandera, no suporta aquella olor, no.

Trenca tot el que ella diu que no val la pena.
Trenca el llit que va cobrir les vostres esquenes.
Surt de nit a callar el món que li diu que plori, oblidar-te és el que vol.

Tan al límit que fa mal sentir
Tan al límit l´infern és aquí
Tan al límit més que mai avui, avui
Tan al límit veu com vas trair, veu el dia que vas decidir que ella fos de cop una altra.

Vol parlar amb qui no vol res, vol que sigui un somni.
Va trobar la carta i no... no vol deixar que tornis.
Cada dia veu un got d´amargant certesa, tu no pots negar-ho tot, no.

Tan al límit que fa mal sentir
Tan al límit l´infern és aquí
Tan al límit més que mai avui, avui.
Tan al límit veu com vas trair, veu el dia que vas decidir que ella fos de cop una altra.

Tan al límit de les forces no li cal trobar-te.
En el límit podrà decidir que la vida sap trobar un camí. En el límit de les forces no li cal trobar-te.