Tanca la porta
Si el sentiment et devora l'entranya
amb una marga dolçor
i només queda el dolor,
una llumeta s'apaga i es mor.
Quan amb el temps has perdut la il•lusió
i se't menja la tristor
de les cançons de Nadal,
de la infantesa el regal,
el pessebre al menjador,
fotos a l'aparador.
Crema els llibres i les postals,
posa un vinil i deixa'l girant,
tanca la porta sense mirar enrere,
llença les claus al fons del mar.
Retrobaràs l'alegria de viure
despullat de la ficció,
la nostàlgia i l'enyor.
Descalç per l'herba riuràs com un boig
ebri d'oratge de neu i de sol.
No voldràs tornar al redós
de les cançons de Nadal, / de la infantesa el regal,
el pessebre al menjador, / fotos a l'aparador.
Crema els llibres i.../.../... les claus al fons del mar.
Et creixeran ales d'or.
Autor(es): Jaume Sisa
