Tan endins

Carles Enguix

Tan endins de mi et sent
que ha emmudit la meua veu
per deixar parlar les mans.

Tan endins de mi et sent
que cap altre pensament
pot ocupar la sinceritat
del nostre llit.

Sona una música estrident
que vol guanyar-se els carrers,
tu m’abraces fortament;
no tingues por.

Encara que no florira el pa,
encara que el cel es tornara foc
els meus llavis salvarien
per tu un bes.

Encara que perderes la direcció
de les teues passes en la nit
jo sempre t’esperaria
en qualsevol racó.

Ara tot sembla tan banal
que fins la paraula ha perdut valor,
i si jo et digués: t’estime, amor,
tan sols tu m’entendries.

Tan sols em conforme en llegir
la pàgina del teu llibre bell
on escrigueres els sentiments
en una nit d’amor.

Entre llençols empedreïts
ara acarone el teu petit cos,
sona l’estúpid despertador;
calla, que el temps és nostre.