Tango
El meu amic Armando,
sentint el gran escàndol,
d'un film d'en Bertolucci
que fan a Perpinyà.
Se'n va de contrabando
a veure en Marlon Brando
i un cop a casa seva
el "paio" ho vol provar.
M'agafa la costella,
me li endinya mantega
i mentre s'arrossega
per la moqueta del pis
en mig d'un esbufec,
diu Pepeta jo crec,
que això és més pistonut
que el tango de París.
Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir
si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà que ets a París.
La cosa porta cua,
doncs l'home s'hi habitua,
i al toc de la mantega
li ha agafat afició
i ara és com un suplici,
doncs no guanya pel vici,
cada cop surt més cara
la lubrificació.
I abans que la mantega
no el porti a la ruïna,
ho prova amb margarina,
del Montseny per fer país.
I diu a la muller: ha, ha, ha:
- Calla que això va bé
i surt millor de preu
que el tango de París.
Amor meu vine aquí,
fes-me una truita a la francesa,
ara que tens la cuina encesa.
carinyo meu has de fregir.
Si ho trobes estantís,
lo de la truita a la francesa,
jo et cantaré la Marsellesa
i et semblarà feta a París.
Autor(es): La Trinca
