Tanmateix, serenament

Esquirols

Tanmateix, serenament,
convé desfer la trena,
que empresona en els cabells
olors de la infantesa.
Que alliberin els vents
el mal somni.

T'han volgut brodar un destí
amb punt de cadeneta,
i han plantat espantaocells,
per preservar-te verge.
Que la por de volar
no t'enterri.

Tots, tanmateix,
qui més qui menys
som del mateix tremp.
Forja de braus,
forja de bens,
forja de verges prudents.
Forja de bens,
forja de braus,
forja de mascles com cal.

Subtilment i a poc a poc
ens han tallat les ales,
i hem cregut que no som bons
per emprendre volades.
Que alliberin els vents
l'ancorada.

Bé caldrà que fem un lloc
enmig de tanta nosa,
i aprenguem a poc a poc
a fer la nostra història.
Que la por de volar
no ens enterri.

Tots, tanmateix…